La festa del Corpus Christi invita a meditar als creients sobre el misteri del pa consagrat, el cos de Crist. A València se celebrava amb caràcter religiós des de 1326 i la primera processó va tindre lloc en 1355 i continuadament es fa des de 1372 convertint-se en la festa més important de la cristiandat sent com és, un homenatge solemne a l'Eucaristia.
![]()
![]()
![]()
![]()
![]()
![]()
![]()
![]()
![]()
![]()
![]()
![]()
![]()
![]()
Són figures que formen part de la processó del Corpus:
- Les Àguiles. Una gran i dos més xicotetes que desfilen entre els personatges bíblics. La primera fa referència a Sant Joan Evangelista, liturgicament conegut com l'Àguila de Patmos. La figura va ser realitzada en 1979 i les dos més xicotetes són de 1985.
![]()
![]()
- La Tarasca, el drac, símbol de Santa Marta, germana de Lázaro, que a la mort de Jesús es va anar a Occitània i en la vila de Mossegada (França) li demanen ajuda per a véncer un monstre que rep el nom de Tarasca. Santa Marta amb la sola ajuda d'aigua beneïda aconseguix calmar a la fera i la passeja lligada d'una corretja per tota la població.
![]()
- El Drac, símbol de Sant Jordi.
![]()
- La Bonica Fera, representa al dimoni dominat per Santa Margalida.
- La barca de Sant Nicolau, patró dels navegants, que ix en processó per primera vegada en el 2006.
![]()
- El gegant Sant Cristòfol que va eixir per primera vegada en 2005 i substituïx a la que va ser cremada durant la Guerra Civil.
![]()
Les Roques són onze estructures de fusta amb forma de barco antic. Porten grups escultòrics que al·ludixen a relats bíblics o de sants. Diferents autors daten el seu origen entre 1373 i 1392. Des de 1417 ja hi ha registres escrits parlant de les roques de la festa del Corpus.
Era tal la fama i renom de les nostres festes del Corpus que a presenciar-les acudien reis, prínceps, infants i persones de renom als que particularment cridava l'atenció la presència en elles d'estos artístics carros.
Els "misteris" són xicotetes representacions de teatre (uns 15 minuts) amb una clara intenció didàctica, la d'ensenyar a la gent per mitjà d'una representació visual de diverses escenes de la Bíblia. La seua antiguitat sol datar del segle XV.
Reconeixen els erudits del tema que la Festivitat del Corpus va ser una de les festes més cuidades dels Jurats Valencians.
La processó de la vesprada (perquè també hi ha una al matí conegut com a Cavalcada del Convit menys antiga) seguix un itinerari habitual des de 1355 eixint des de la Porta dels Apostols de la catedral, i recorrent la Plaça de la Mare de Déu, els carrers Caballers, Tros Alt, Bolsería, Mercat, María Cristina, Sant Vicent, Plaça de la Reina, Mar, Avellanes, Plaça de l'Almoina i de nou a la catedral.
Entradas
