Que tots coneguen la imatge d'El Palleter sobre una cadira de fusta i amb una improvisada bandera en la mà és segur. Que hi haja gent que no conega el significat d'aquell gest, per desgràcia també. En els col·legis s'esforcen més per ensenyar els orígens de la Revolució Francesa o el detonant de la Primera Guerra Mundial que a mostrar els capítols de la història de la nostra terra, capítols que moltes vegades són com a mínim més apassionants i dramàtics que molts dels capítols d'una història que moltes vegades ens resulta aliena. El Palleter és el sobrenom amb què es coneix Vicente Doménech, tot un símbol de la Guerra de la Independència que, segons la tradició, va ser el primer a alçar el crit de revolta contra els invasors francesos.
Va ser un venedor de palletes inflamables (ofici que donaria origen al seu malnom), que va nàixer a Paiporta en 1783 i que als huit anys es va traslladar amb uns familiars a valencià barri de Patraix.
En 1807, Napoleó i Manuel Godoy, ministre del Rei Carles IV d'Espanya, van firmar el Tractat de Fontaineblau, per mitjà del que es permetia que les tropes franceses travessaren Espanya per a així invadir Portugal. Quina seria la sorpresa dels espanyols al comprovar que una vegada instal·lat l'exèrcit francés en terres peninsulars, estos ja havien invadit el país amb un esforç mínim gràcies a l'engany i no trobar resistència. Conscients d'això, el 2 de maig de 1808 es produïx una sublevació popular a Madrid. A València es produiria el 23.
Esta invasió va produir una guerra en sòl valencià amb totes les conseqüències demogràfiques i econòmiques que això comporta: matances indiscriminades, fam, epidèmies, destruccions, requises de collites i impostos dels exèrcits combatents exigits als pobles.
El que el 23 de maig de 1808 es va produir en la placeta dels Panses, junt amb l'església de la Companyia, on es reunia la gent per a llegir en comú la premsa de Madrid, i davant d'un tens ambient va succeir, forma part ja de la Llegenda. Va ser en eixe moment quan es va saber que el Rei havia abdicat a favor de l'invasor napoleònic. Tots els presents van callar. Durant uns minuts ningú va dir una paraula. Entonces algú va cridar: “Vixca Ferran VII”. Al moment, va estendre un gran enrenou i la multitud va començar a recórrer els carrers cridant el nom del Rei deposat. La situació va portar al capità General a cridar a la Casa de l'Audiència (el que hui és el Palau de la Generalitat) a alguns notables de la ciutat per a allí convocar Acord.
La gent s'acumulava en la porta i, al veure que les autoritats no pareixien disposades a declarar la guerra, la multitud va enviar un representant que va ser el franciscà pare Rico. A l'Acord se li va exigir que reclutara a files als hòmens de 16 a 40 anys, traure la Reial Senyera com a declaració de guerra, cremar el paper segellat per Murat i firmar en nom del legítim Rei.
Mentres dins es mostraven indecisos, el Palleter, fora, entre la multitud, es va desenrotllar la faixa encarnada que portava cenyida, la va trossejar i la va repartir entre els seus companys i guardant el tros més gran per a si mateix, el va posar en la punta d'una canya. A un costat i a l'altre de la mateixa va posar una estampa, un de la Mare de Deu dels Desamparats i l'altra de Ferran VII.
Va enarborar Vicente Domenech la seua “bandera” entre aclamacions, es va dirigir cap a la Plaça del Mercat i allí, d'una casa que venien paper segellat, va prendre un plec, es va pujar a una cadira i trencant-lo davant de la multitud va cridar: “ Un pobre palleter li declara la Guerra a Napoleó. Vixca Ferran VII, i muiguen els traidors !!!”.
Els seus companys van fer miquetes tot el paper segellat tirant-lo al sòl i xafant-lo amb menyspreu, esborrant d'esta manera la nota enviada posar pel Consell de Castella, que Deia: “Valga per al govern del lloctinent General del Regne”.
Després de l'alçament del poble valencià simbolitzat en El Palleter contra l'orde donada pel Govern de Madrid de reconéixer per Rei d'Espanya a Josep Bonaparte (germà de Napoleó), i forçat per la iniciativa popular, després de diversos intents d'emetre un comunicat que no molestara els francesos, l'Acord va declarar de facto la Guerra a Napoleó el mateix 23 de maig de 1808 i, va proclamar en ban, Rei d'Espanya i Índies a Ferran VII, així com l'allistament.
La ciutat de València va ser de les últimes a caure en mans franceses, en el tercer assetjament, resistint fins quasi el final de la Guerra.
El 25 de maig de 1808 es va crear la Junta Suprema de Govern, organisme creat per tot el Regne de València. Al cap es trobava el Comte de la Conquista, i estava integrat per militars i alguns notables de València. El mateix 25 de maig es trau la Reial Senyera segons el costum i comença a produir-se la llavor antifrancesa entre els ciutadans del Cap i Casal. En els dies següents s'establixen relacions diplomàtiques amb representants anglesos per a així organitzar un exèrcit que repudiara la pròxima invasió de la ciutat.
Va ser precisament entonces, fruit d'eixa col·laboració, entre eixos assetjaments, quan es va demolir el 12 de març de 18010 el Palau Reial de València com una suposada estratègia militar per a no permetre un bastió on es pogueren fer forts les tropes napoleòniques i bombardejar la ciutat. Si bé de poc va servir, perquè van atacar per un altre flanc, i a pesar que el primer lloc, el 28 de juny de 1808, els valencians van derrotar els francesos dirigits per Moncey en les Torres de Quart, que amb multitud de baixes van ser obligats a retrocedir a Madrid.
Vicente Doménech, segons algunes fonts va ser ajusticiat abans d'acabar la Guerra.
Entradas
