La Senyera

La Bandera de la Comunitat Valenciana és la tradicional "Senyera" composta per quatre barres roges sobre fons groc, coronades sobre franja blava junt amb l'asta.

El Rei Pere IV d'Aragó i II de València va crear un protocol i cerimonial molt especial per a la Reial Senyera, que es ve observant des de llavors, i que el professor i investigador Fermín Juanto Manrique resumix en estos tres punts:

1. Que no faça reverència, ni s'incline davant de ningú.

2. Que la seua eixida no siga mai per la porta, sinó que només siga baixada verticalement des del balcó consistorial.

3. Que la seua custòdia s'encarregue al Mestre Racional, qui l'entregarà al Justícia del Criminal per a les commemoracions ciutadanes i al cap del Centenar de la Ploma per a les eixides per contrafurs o en defensa del Regne.

El mateix Rei també va regular a elecció dels 100 ballesters artesans que, com a membres de la dita institució, custodiaven la Senyera. El 23 de juliol de 1376, Pere IV va afegir a esta tradicional escorta altres 100 hòmens, nobles o plebeus, tal és la importància que sempre va tindre la Senyera.

Pere IV d'Aragó i II de València va concedir, a més, que la moneda a l'ús (florins) s'encunyaren a València a partir de 1369 i que apareguera en el revers la corona reial, i que sempre que s'escriguera el nom de València en els documents diplomàtics anara coronada la lletra "L" (lleial).

La Reial Senyera estava degudament guardada i custodiada, i se'ls rendien Màxims Honors cada vegada que entrava o eixia de la seu del Consell. El protocol respecte a la Reial Senyera sempre se li ha guardat amb absoluta escrupolositat.

Té també per Especial Privilegi del Rei un escut "fel a cayró", és a dir, en forma de rombe i amb els quatre pals gules, tot això era exactament "el timbre del Rei".

L'historiador Vicent Vives Liern dóna compte del "color blau del qual els antics reis d'Aragó, solien portar en les seues banderes". Martí de Viciana testimonia que "en el el dit afegitó del susdit color se sobreposen o entretixquen o es pinten, tres corones reials d'or". Explica el professor i investigador de la Senyera, Fermín Juanto Manrique que "el blau era l'antiquíssim color del senyoriu de Sobrarb, primitiu nucli del regne d'Aragó. Per això les armes de l'antiga Casa Reial d'Aragó portaven sobre el fons blau celesta la famosa Creu d'Iñigo Aresta".

El màxim homenatge rendit a la Senyera es realitza anualment el 9 d'octubre, considerat oficialment com a Dia de la Comunitat Valenciana, i en ell es commemora l'entrada a la ciutat de València del rei Jaume I en 1238. És esta a nivell local una celebració amb llarga tradició des del segle XIV instaurada pel rei Jaume II d'Aragó. El 9 d'octubre de 1338 (primer centenari de la conquista), el Consell de la ciutat va disposar realitzar una processó de commemoració per a demanar a Sant Donís la remissió de la fam canina que en aquells anys assolava el Regne de València per les males collites. Van participar tots els elements de la ciutat, les corporacions d'ofici i el poble, no així el rei Pere el Cerimoniós, que es trobava encara en la ciutat després de jurar els Furs, però va refusar participar al·legant motius de salut. En el seu lloc, es va portar el Pendó de Conquista com a estendard reial per a simbolitzar la presència del rei.

Des de llavors, es va determinar fer la mateixa processó encara que amb menys sutuosidad, tots els 9 d'octubre. Únicament durant un temps van ser suspeses o prohibides després dels decrets de Nova Planta firmats per l'infame Felip V de Borbó. Cosa que no va ocórrer durant la dictadura de Franco, que si bé va llevar el caràcter festiu del dia, no va poder suspendre la processó cívica de la Senyera.

A nivell de tot el territori de la Comunitat Valenciana, es tracta d'una celebració institucional contemporània que té el seu origen l'any 1976, quan el Plenari de parlamentaris es proclama per a esta data el Dia Nacional de la Comunitat València (en aquell moment País Valencià). Per a eixe dia es va convocar a València una manifestació, a pesar d'estar prohibida, baix el lema de "Llibertat, amnistia, estatut d'autonomía", i en el que van participar prop de mig milió de persones.

És eixe dia, entre els diversos envents i actes, quan es realitza eixa Processó Cívica de la Senyera a què ens referíem, en la que la Reial Senyera inicia el seu recorregut descendint del balcó consistorial fins a la Generalitat on s'interpreta l'Himne de la Comunitat Valenciana. La comitiva partix després a la plaça d'Alfons el Magnànim, on enfront de l'estàtua eqüestre de Jaume I es realitza una ofrena floral. Acabada esta, la comitiva es dirigix a la catedral, on s'interpreta un tadeum poular i de nou cap a l'Ajuntament donant per finalitzat l'acte amb el tir d'una mascletà.

Per a entendre la importància de la nostra Senyera hem de remuntar-nos a la creació de la mateixa, ja que en aquella època no existien banderes com símbols territorials, sinó ensenyes heràldiques de reis, nobles i viles. Així, la bandera de la Ciutat de València reflectiria el seu escut, ja amb la concessió honorífica de Pere el Cerimoniós de la corona. Durant l'època medieval, els súbdits de les vils de patrimoni reial, seguien darrere de la Senyera Reial, és a dir, els quatre pals de gules, símbol del rei; els de senyorius seguien l'ensenya de la creu de Sant Jordi, símbol de l'armada de la noblesa; i els de la Ciutat de València tenien el privilegi i honor de seguir la seua pròpia bandera, probablement l'única privativa que existia llavors, que s'hissava sobre les Torres dels Serrans.

Durant la Guerra Civil, la senyera tricolor es va popularitzar en la propaganda militar del bàndol republicà, i va ser hissada a Eivissa, que va ser presa per republicans valencians durant el Desembarcament de Mallorca. Després del fi del conflicte, en la desfilada de la victòria del bàndol sublevat, a Madrid l'any 1939, s'exibíen ambdós senyeres com a trofeus de guerra, junt amb altres símbols com la ikurriña. Durant la dictadura de Franco, l'ús d'ambdós símbols va ser molt tutelat, de manera que s'utilitzaven de forma molt restringida com a residus folcóricos, i les autoritats franquistes s'asseguraven, per exemple, que no s'utilitzaren durant els preparatius de les Falles de València, amenaçant els membres de la Junta Central Fallera amb un dia de presó per cada "bandera secessionista" que es mostrara en els balcons en els carrers de la ciutat.

Després de diversos intents d'abolició catalanista d'este símbol patri per part de grups polítics nacionalistes catalanistes i altres d'esquerra que responien a una suposada filosofia denominada "nou valencianisme" i que va suposar el majoritari rebuig de la societat valenciana, en el 2006 es va tramitar el nou Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana establint com a bandera la Senyera Coronada, Senyera Valenciana o Reial Senyera de València.

És per tant una de les banderes més antigues d'Europa i per tant del món a pesar de ser qüestionada i atacada per molts, i única en el món amb rago Reial. Té el privilegi de no inclinar-se davant de res, ni davant de ningú "només davant de Déu" i se li rendixen honors militars amb 21 salves de canonades, com a qualsevol Rei.