El Llibret de Falla

El Llibret de Falla és un dels tresors literaris col·lectius més apreciats amb els que comptem els valencians i no sols de la ciutat de València sinó també de multitud de pobles i ciutats més o menys pròxims o llunyans al Cap i Casal, en els que també se celebren les festes falleres.

De caràcter satíric burlesc, plens d'ironia, jocs de paraules, frases malintencionades, rimes procaces i temes tal vegada només permesos i tolerats en este context i que són tabú en la vida quotidiana pública, els llibrets compten amb una història que comença a mitjan segle XIX. Esta "relació i explicació del que conté la falla" no sols ens aporta una informació sobre el monument que contemplem sinó que ens fa reanar, exclamar i observar per on van les inquietuds, les preocupacions i les crítiques de la nostra societat en temes que cada dia tractem de forma seriosa en periòdics i tertúlies, en noticiaris i fòrums de debat i que provoquen no poques acalorades discussions. No obstant això les falles, i el llibret com el seu portaveu, convertixen eixa tensió en burla, broma, xanxa, broma, acudit i mofa.

Els llibrets són, en certa manera, notaris de la societat valenciana i donen fe de les nostres inquietuds. El Llibret és testimoni d'una realitat múltiple i canviant, ha substituït una sàtira que va ser concebuda i pensada davall l'abric de l'efímer i creada per a la seua destrucció.

Per uns euros de hui tenim una literatura popular que ha perpetuat l'ús del valencià abrigat en una de les més tradicionals i esteses manifestacions festives dels valencians.

En la revista "El Fallero" de 1925 Navarro Cabanes inicia una reflexió sobre l'origen dels llibrets de falla. Deia així: "Els llibrets de falla tenen com a origen les dècimes i quartetes que es posen en les parets explicant la falla o fent burla dels ninots. És quasi segur que apareixerien els primers en 1808, amb l'explosió de patriotisme contra els francesos per a, més tard, l'any 14 i 20, prendre més força en les lluites entre liberals i servils. Tenim registrats uns 700 llibrets de falla; coneixem el nom de més de 100 autors de llibrets, 21 periòdics fallers i unes 20 obres teatrals, contes, novel·les, dedicats a les falles...".

L'any 1841 va ser un any fonamental per al desenrotllament tant del llibret com de la falla. Tenim notícia de la primera falla que es considera un monument exempt i tenim un primer autor de versos que es col·locaven al peu dels ninos i en les parets, Bernat i Baldoví. Una data per a recordar. Anys més tard el mateix Bernat i Baldoví es va alçar amb el mèrit de ser el primer autor d'un llibret tal com ho coneixem en l'actualitat i no és casual que este important escriptor fóra a més de poeta satíric i sainetista, periodista.

La majoria de llibrets tenen les seccions següents: salutació del president de la comissió; components de la junta directiva; llistat de fallers i falleres, tant majors com infantils; fotos de les falleres majors de la comissió i poesies dedicades a estes; explicacions de les falles gran i infantil, així com els seus esbossos; programa de festejos; llista de recompenses de Junta Central Fallera (Bunyols i distintius) entregades; i actes més destacats durant l'exercici. No obstant això hi ha algunes comissions que tenen per costum afegir articles d'investigació o opinió. Hi ha vegades que estos textos estan relacionats amb el tema del monument que planten, altres vegades fan referència a efemèrides històriques, i altres s'arriba fins a tematitzar el volum complet en funció del lema de la falla. Finalment, cal destacar que hi ha comissions falleres que editen per separat un llibret per a la falla gran i un altre per a la infantil.